|
Parlar amb Cremades |
|
|
|
|
|
Fer el seguiment de Cremades no va ser tasca fàcil. El nou capità no va voler saber res d'un assumpte amb tants pocs indicis. Les intuïcions de Cantero li la restaven al paire. Però a ell li quedà el run-run de acabar la tasca del vell capità. Per això fica la lupa en les últimes accions de Cremades. No hi havia molt, però prou per començar. Així anaren caiguent la seua gent, com mosques a la mel. El resultat va ser que ningú que era alguna cosa al món del l'art volia acostar-se a Cremades, per la seua tan bona relació amb la Benemèrita. Passat
dos anys de la mort de Cantero, per fi Cremades demanà una
cita. A la porta de la caserna, Cremades va
arribar i només va dir: Pau, al canvi, no va dir res. Li donà un sobre amb la foto del quadre, tornà al quartell i demanà el passe a reserva... |
|